Niihau, coneguda com l’illa prohibida a Hawaii, va ser l’escollida per Eli Lilly, la millor empresa farmacèutica del món, per instal·lar el campament per un projecte revolucionari. Havia de ser un lloc deshabitat, provisional i discret per reunir al grup exclusiu amb els millors investigadors del món.

El motiu del secretisme era que hi havia molts interessos tant d’empreses com dels diferents governs. Salvar el món era el seu objectiu i si ho aconseguien tenien a les seves mans canviar la història de la humanitat.



Així doncs, l'organització i la creació de tots mitjans per instal·lar un laboratori i unes cabanes per habitar-hi va ser del tot clandestina.



Dos mesos abans, cadascun dels membres científics havia rebut un mail confidencial on se'ls explicava la importància de la seva assistència en aquest esdeveniment. No se’ls donava detall de quina era la finalitat de la investigació, però sí de la suculenta quantitat econòmica que rebrien per treballar-hi i la repercussió mundial que podien obtenir per la seva feina.



Els membres d'aquest equip eren: la Tiana Rakoto, de Madagascar; en Jack Anderson, originari d'Austràlia; l’Olívia Miller, dels Estats Units; La Nicola Dabrowski, procedent de Polònia; i, finalment, el canadenc Richard Thompson.



Cadascú havia d’anar acompanyat de dues persones de confiança del seu equip per ajudar a desenvolupar la investigació.



Els científics van arribar el dia 5 de juny del 2020 a l’illa i el Gerent d'Eli Lilly els va rebre amb tot l’equip directiu. Va fer un discurs extens sobre el projecte, de tots els medis que disposaven així com dels objectius a assolir. Es tractava de trobar un medicament per curar la COVID-19.

Els científics treballaven dia i nit fent torns, sense el contacte extern de què passava al món. La humanitat estava patint les greus conseqüències de l’epidèmia, una societat caòtica i col·lapsada, desesperació i suïcidis, violència i desconcert. Tota la societat de benestar que durant dècades s’havia aconseguit s’anava decaient i desmuntant a passos agegantats pel maleït virus.



Cada dia que passava, els investigadors sentien que faltava menys per aconseguir el seu propòsit. Es barrejaven sentiments de frustració i angoixa amb altres d’esperança i eufòria. Tot i això, sempre amb el convenciment que anaven pel bon camí. I així va ser, per fi després de molts assajos van trobar l’antídot definitiu. L’esforç, sacrifici i el talent indubtable havia donat el seu fruit.



Il·lusionats van fer la seva exposició del nou medicament al comitè directiu, van fer una festa de comiat i l’endemà prepararien les maletes per tornar cadascú a casa seva. Abans, però, tenien una roda de premsa a San Francisco on es connectarien totes les televisions del món i exposarien les conclusions. Però cap d’ells no es podia fer a la idea del que passaria en realitat.



El vol EJ 2613 es va enlairar suposadament cap a San Francisco. Des d’allà es faria escala fins al destí final de cadascú.



Feia un sol radiant, la tripulació va repartir snacks i begudes. Tots ells orgullosos de la seva aportació en aquest gran avenç per la humanitat, esperaven abraçar aviat a les seves famílies i amics, i sobretot, ser rebuts per tothom com grans herois.



L'Olívia i la Nicola xerraven, amb un entusiasme engrescador, sobre les ganes de tornar a menjar els seus plats preferits, se’ls feia salivera de parlar-ne. En Jack amb una gràcia innata, no parava d’explicar acudits mentre que en Richard no es podia aguantar el riure. Tenia una d’aquelles rialles que s’encomanen només de sentir-les.

Hi havia un ambient festiu i alegre que va acabar quan, de sobte, l’avió va fer un gir de 90 °. En un primer moment, un gran silenci que va venir seguit d’un desconcert general. Què passava?

La Tiana mirava els núvols des de la finestreta de l’avió, en aquell moment els seus pensaments flotaven en l’aire, de cop i volta, el cor li va començar a bategar molt fort. Un pressentiment va inundar el seu ser i va notar que alguna cosa no aniria bé.



Després es va sentir a l'hostessa dient que el pilot parlaria des de l’altaveu, que ningú s'alarmés.



Amb veu tremolosa, però amb molta decisió, el pilot de l’avió va dir:

“Us he de donar una notícia terrible. Si us plau, us demano molta calma per afrontar el que us diré. La nostra vida està en perill. Acabo de rebre una ordre del Comitè Internacional d’estavellar l’avió. No els interessa que donem a conèixer la nostra investigació en aquests moments i ens volen treure del mig.”

L'ordre era clara: evitar que arribessin al seu destí i revelessin el descobriment de la cura de la covid-19.

Van deduir que el comitè havia creat el virus per erradicar la sobrepoblació al món i no els interessava trobar l’antídot tan aviat.

El pilot va seguir el seu discurs:

“Tinc un pla per salvar-nos. Disposem de paracaigudes per tots nosaltres. Tornarem a l'illa de Niihau, allà tenim encara el campament base i tenim recursos per subsistir durant uns mesos”.



Van ser moments d’angoixa i patiment, però amb determinació van anar seguint les instruccions del pilot com si fos un exèrcit entrenat per aquesta finalitat.



L’avió va fer un descens i la porta de darrere es va obrir.

Ara era la seva vida la que havien de salvar.