Fa molt de temps, a Egipte hi havia un rei, just i sincer, que amb les seves accions buscava la prosperitat del seu poble. Per altra banda, hi havia el senescal, un home que buscava sempre el benefici propi, sense tenir cap mena de consideració sobre la resta de persones o les degudes conseqüències de les seves accions, però que amb l’ajuda del rei, intentava fer el millor possible. Tots dos treballaven junts, i ambdós tenien fills de la mateixa edat.

El fill del senescal era molt egoista, igual o més que el seu pare, era un estrateg i un planificador, que tot ho tenia previst, i una gran avarícia que tenia, volent aconseguir diners, costes el que costes. El fill del rei era tot el contrari que havia heretat la seva honestedat i amabilitat. Van créixer junts, ja que el mariscal i el rei tenien una relació d’amistat molt forta.

Passaran els anys i els fills ja eren majors d’edat, durant aquest període de temps els dos joves s’havien convertit en grans amics, tots dos tenien els mateixos interessos i compartien diverses aficions. Entre elles sortia a destacar la caça, en la que tots dos es distingien per les seves grans habilitats, tant físiques com psicològiques tant en punteria com habilitat.



En una de les ensenyances descobriren per la seva sorpresa la trista mort del senescal, que havia perit en un desafortunat incident, deixant el seu fill orfe, ja que la seva mare havia mort en el part del desafortunat fill a, qui per la no tan grata sorpresa de bastants dels seus coneguts no semblava tenir gaire interès ni tristesa cap a l'enterrament del seu difunt pare.



Ell preferia assabentar-se de la quantitat que l’hi havia atorgat en el seu testament, fins i tot el seu bon amic s'impressiona en veure que tan avar pot arribar a ser el seu company, a qui sembla que només es mou pels diners, el rei, qui assisteix al soterrar del seu senescal i confident. El rei es va sumir en un profund dol causat pel profund dolor causat per la mort del seu estimat amic, que l’havia acompanyat durant la major part del seu exuberant regnat. Ell, en un acte de gran respecte cap al seu estimat company, fa construir una exaltant estàtua en mig de l'avivada plaça central, feta amb els materials exòtics més cars que va poder trobar. Però a pesar de tots aquests actes l’estimat rei no podia superar la gran pèrdua i vuit que tenia des d’aquell fatídic dia i va contraure una malaltia de gravetat al cor per la tristor i culpa que carregava, els millors metges de la ciutat van anar arribant amb el pas dels dies, provant de totes les maneres possibles curar el rei, que estava en el llit reial, sabent que el seu desenllaç final i fer cridar els dos amics a la seva habitació, li digué al seu fill que ell haurà de continuar amb el seu llegat i buscar la prosperitat eterna del poble pel qual tant havia lluitat durant el seu regnat, i al fill del senescal li va comentar que li atorgava el lloc de senescal a ell, i diu que és el que el seu pare hauria volgut, i amb això dit, va morir als ulls dels dos companys, un convertint-se en el successor del regne del seu pare, i l’altre com la confiada mà del jove rei.