<div style=""text-align:" justify;"="">
Va acabar el seu cas, i deu dies després la mare de Dani li va trucar i li va preguntar:
-Com estàs, fill meu?
-Bé mare. -Va respondre en Dani.
-Quan tornaràs a Espanya? -Va demanar la mare.
-En aquests dies tornaré, mare. Necessites alguna cosa?
-És que una màfia ha segrestat sa teva exdona Gal·la.
Tot d’una va penjar el telèfon i va anar a l'aeroport i va agafar el primer vol cap al seu país. Li va costar tres-cents cinquanta euros. El va agafar a les cinc de la tarda i va arribar a les onze de la nit. Va arribar a casa molt espantat. No va ni dormir, va anar directament a la casa del nuvi de Gal·la per veure què havia passat.
Es va trobar amb el nuvi de Gal·la, que es deia Alex. Va obrir la porta i de seguida li va a preguntar a Dani amb veu adormida:
-Què vols?
-Quan ha estat l'última vegada que has vist na Gal·la? -Va exclamar en Dani.
-Ahir, ahir a la nit crec.
Dani es va apropar a n'Alex dissimuladament i el va olorar; feia olor a alcohol i la veu pareixia que estava molt borratxo. Així que li va preguntar directament:
-Estàs borratxo?
-No, ves te'n jaaa! -Va mentir n’Àlex.
-No vull saber res d’ella, és una mala persona -Va maldir n’Àlex.
En Dani, molt responsable, se va anar i va trucar a la científica de la policia nacional per veure si hi ha proves i va endur trenta agents de policia i vint guàrdia civils. A les sis del matí es van plantar a la porta de la casa i van obrir la porta la policia nacional guàrdia civil amb força. Alex es va aixecar molt espantat, perquè no entenia el que estava passant. Li van tirar al terra i li van emmanillar per tal que no fes res dolent. Cinc minuts més tard, va arribar en Dani, que li va preguntar:
-On està Gal·la?
-No t'ho puc dir, ho sento -Va respondre Àlex.
A les deu del matí va arribar el pare de Gal·la, va entrar a la casa que estaven inspeccionant i va a anar i va agafar del coll a Alex que estava assegut damunt d’un munt de cristalls que s'havien romput per la porta que era de vidre. El pare, molt enfadat, li va dir:
-O em dius on està la meva filla o et mataré ara mateix!!! -Exclama mentre el agafava del coll.
-Dani, Dani, lleva a aquest ancià d'aquí o l'enviaré amb la seva filla -Va dir Àlex.
El pare li va preguntar a en Dani que si estava segur que havia estat ell, i Dani li havia ensenyat una gravació que va fer quan va arribar a la casa per primera vegada i Àlex estava borratxo. El pare amb ràbia va anar i li va ficar un cop de puny i va cridar:
-Et mataré!
-Ha ha ha ha ha ha.-Va riure n’Àlex.
En Dani el va relaxar i li ha dit que no es preocupi, que li tornarà sa seva filla sana i estalvia. Li va donar les gràcies i es va a anar al metge a veure la seva dona que estava molt espantada per la seva filla que li va donar un atac al cor. Dani va agafar el telèfon i va marcar el número de Gal·la. Va respondre un home amb veu greu:
-Amolleu l'Àlex i vos donaré na Gal·la i, si no ho feu, la mataré.
-No, no facis això, si ho fas matarem n’Àlex també -Va respondre en Dani.
-Demà a la tarda ens veurem al pont que creua el riu Guadalajara, a les sis de la tarda per fer l'intercanvi -Va dir l'anònim mentre penjava el telèfon.
Al dia següent va anar Dani amb Àlex al pont, però el que ells no sabien és que hi havia sis policies en les muntanyes apuntant amb fusils de caça. En Dani amb n’Àlex emmanillat es van apropar al mig del pont on estava Gal·la i l’anònim esperand-los. L’anònim amb aquella veu tan greu li va dir a Dani:
-Dona’m n’Àlex i et donaré na Gal·la.
-No, treu-li primer la bossa que du al cap.
-Ja està, lleva-li les manilles i deixa-li que vingui a mi.
-No, que vingui Gal·la primer, després li deixaré anar a ell.
Anònim es va quedar un temps pensant, mentre que Àlex li deia que no amb el cap. De sobte un tirador de la policia li va dir a Dani per l’auricular:
-Li tinc a tir dona’m llum verda per disparar.
Dani no contestava, perquè ells no l’escoltin.
L’Anònim li va dir a Dani que el soltaran a la vegada, però que no faci cap beneiteria perquè si no el matarà. Dani va afirmar amb el cap i li a dit que a la de tres els soltarien. I van començar a comptar:
-Un, dos, tres…
