Ja era l'hora de sopar i els meus pares em van dir que els hi va arribar un correu del centre Institut Bisbe Sivilla, el meu institut, on ens informa sobre el virus "corvis", i deia clarament que a partir del divendres, avui era dimecres, tots els centres escolars, incloent escoles, instituts i universitats, estaran tancades temporalment. Després d'analitzar que tornarem a tenir un confinament "temporalment" ma mare va començar a pensar com guanyaria diners i com ens aniria econòmicament, en el cas que la pandèmia s'allargués com va passar amb la Covid-19.

Normalment, ma mare ha estat tenint molt de treballs, i amb diferents professions. Ella ha sigut panadera, ha cuinat en un restaurant, on el restaurant era familiar, també ha estat en moltes botigues de dependenta i ara va tenir l'oportunitat de crear la seva pròpia empresa de menjar italià amb la seva germana, sempre ha sigut el seu somni i estic molt orgullosa d'ella i que ho ha pogut aconseguir. Llavors des que el restaurant familiar es va tancar per sempre, des d'aquell moment, ha estat guanyant-se la vida com ha pogut i mantenir-nos econòmicament estables. Però ara amb l'empresa que te li preocupa molt que podrà passar amb ella, però jo confio en el fet que no passarà res i podrà continuar endavant, a més a més s'ho mereix.

En canvi, el meu pare solament ha tingut un treball en tota la seva vida, una sola professió. Ell és comerciant de transports marítims, és un treball on els números són el més important. Amb aquest treball ha pogut estar a moltes empreses, alguna son millor que d'altres. En una empresa en concret va fer molt bona amistat amb els companys, de fet em coneixen a mi des de que era petita, jo d'això no en tenia ni idea i quan em vaig adonar vaig flipar perquè tots els seus companys em coneixien.

Dia 1 del confinament: El primer dia del confinament el vaig començar amb tranquil·litat i ens van enviar correus de com s'organitzaven les assignatures.

Cada dia es feia una videotrucada per Meat amb el tutor explicant i preguntant dubtes que tinguéssim i les altres hores cada professor ens anava entregant tasques, i fins i tot ens feien exàmens, però com ho fèiem amb ordinador i ningú ens podia veure sempre buscàvem les respostes o preguntàvem per WhatsApp als altres companys, va ser molt tot fàcil. Cada dia era el mateix.

Ja havia passat una setmana, i com era d'esperar, ens van arribar un altre correu on deia clarament que hauríem d'estar a casa confinats una setmana més. Així que era començar un altre cop la setmana fent el mateix que l'altre.

Anaven passant els dies i els dissabtes ens anava arribant un altre correu dient que hauríem d'estar una altra setmana. Fins que vam estar en un bucle durant més d'un mes i mig.

Jo ja no sabia com matar l'avorriment, no tenia germans i els meus pares havien d'estar pendents tota l'estona del treball, sobretot el meu pare.

El "corbis" cada vegada anava augmentat més i s'anava expandint cada vegada més per tot arreu.

Una de les altres coses que més m'enrabiaven era que no podia practicar absolutament res de vòlei, no tenia ni pati, no jardí, ni un espai gran per poder practicar i ja portava més d'un mes i mig sense haver tocat ni una sola pilota.

L'única cosa bona és que podíem demanar coses per l'Amazon i ens arribava als dos dies de fer la comanda.

Una de les coses que vam demanar va ser una Airfryer era com una espècie de forn on podies fer el menjar de cada dia i utilitzant el mínim d'oli possible, tot quedava boníssim.

A més a més, ara ma mare podia practicar moltes més receptes i posar-les en pràctica per poder-les vendre a la botiga.

Vaig estar pensant en tot el que havia fet durant aquest mes i mig i en el curt que s'he m'havia fet, a penes m'havia adonat que en res ja faria dos mesos que estaríem confinats.

Dies després a ma mare li va sortir una trucada, i al moment d'agafar la trucada i escoltar la primera paraula se'n va anar a la cuina i va tancar la porta. A mi em va estranyar molt, perquè quan fa això normalment significa que és una cosa preocupant i privada.

Pel que sembla era ma àvia, la de la muntanya, estava malalta, amb vòmits, marejos i tenia una febre molt alta, quasi als quaranta graus. No entenia com, quan, perquè i en quin moment podia haver-se posat tan malalta.

Tindrà el virus corbis? És la primera pregunta que s'em va passar pel cap i la que més em preocupava. Perquè en el cas amque el tingués sabia que podria morir en un moment o altre