Capítol 3



Ha arribat el moment de començar a buscar-se la vida. Han de buscar un refugi per poder estar a cobert de tot el que es puguin trobar en aquesta Barcelona del 2098, han de buscar queviures i tot allò necessari per poder sobreviure.



Comencen a caminar en direcció al nord, porten gairebé tot el dia caminant quan de cop i volta a la llunyania sembla que distingeixen el que podria ser un estadi de futbol, ja no poden més estan molt cansats, famèlics i tenen ganes de dormir, pensen que podria ser una al·lucinació, - el cansament ens fa desvariar-, diuen entre ells. Però acaben coincidint en el fet que no pot ser una al·lucinació perque tots veuen la mateixa imatge, és l'antic estadi de l'Espanyol (CornePrat), això els hi dona un xic d'esperança, ja que saben o al menys així era feia 74 anys enrera, que al voltant de l'estadi hi havia un centre comercial, hotels...



Veuen una mica de llum al final del túnel, l'emoció per aquell nou descobriment, els dóna una força que creien que ja no tenen i finalment després de molt patiment arriben a l'estadi.



L'estadi, us podeu fer una idea de la situació en la qual es troba, la gespa ha crescut tant que sembla un camp de blat tret d'una pel·li de por dels anys 80. Les cadires, les porteries, tot està mig caigut, però veuen la tribuna que està a l'altra banda del camp, evidentment no saben que es podem trobar a l'altra banda del terreny de joc, però si volen dormir a cobert, no els hi queda més remei que fer un pas endavant.



Els nois i les noies debaten qui ha de fer el primer pas i finalment, seran la Diana i en Sergi quins prendran la decisió d'anar en avançada.



No tenen armes, no tenen menjar... estan totalment indefensos però el que sí tenen són moltes ganes de sobreviure i arribar a la tribuna, així que sense més històries comencen la seva endinsa.



Han decidit que faran tres grups formats per parelles, la primera ja la tenim la Diana i en Sergi, la segona serà la formada per en Roc i la Mar com no podria ser d'una altra manera (encara que ella no estigui gaire d'acord) i finalment la Carla i en Sisu.



Ja s'han posat en marxa i han avançat uns 10 metres dels 90 que tenen per endavant quan de sobte, la Diana i en Sergi veuen com es mouen de manera brusca les branques del blat. S'aturen, demanen silenci als seus companys que van unes passes per darrere, observen i escolten qualsevol soroll amb molta atenció. No veuen res, no escolten res i decideixen continuar la marxa. No han caminat ni 10 metres quan de nou el moviment torna a fer acte de presència. S'han arreplegat tot sis per fer front a aquest estrany moviment quan davant d'ells fa aparició un animal que no havien vist mai, es tracta d'un animal mig gat mig gos salvatge, té un pelatge molt llarg i unes ungles que poden tallar el cos d'una persona per la meitat, quan jo ho dono tot per perdut, s'escolten uns sorolls molt forts a tall de crits, un cop, dos cops... fins que els monstres gira cua i marxa per on ha vingut, l'ha cridat la seva mare, ha arribat l'hora de sopar i ha de tornar al seu amagatall.



Aquest cop han tingut sort i han sortit ilesos del seu cara a cara amb l'aquest nou animal desconegut per ells.



No porten més de 20 metres i encara els hi queda més de la meitat del camp per arribar a l'altra banda, quines sorpreses es trobaran?

La son, el cansament i la gana els està deixant sense forces i decideixen que ha arribat el moment de descansar una mica per poder continuar, ho fan per torns de vigilància. Com que la Diana i en Sergi van ser els primers a endinsar-se al camp, han decidit per majoria absoluta que han de ser els primers que facin el descans. La veritat és que cap dels sis podrà dormir en el seu torn, tenen massa por a les diferents criatures que poden estar observant-los. Ja han fet dos torns de descans, només queda una parella per descansar, la Carla i en Sisu, no porten més de quinze minuts quan noten, com unes arrels comencen a agafar-los per les cames i comencen a enredar-se al voltant de les seves extremitats, cada cop les arrels els hi estan estrenyent més les cames i els braços, criden als seus companys i entre tots fan uns crits tan forts que farien ensordir a tot camp si estigués ple de gent, de cop i volta les arrels comencen a afluixar fins arribar al punt de deixar lliure les cames i els braços de la Carla i el Sisu, d'aquesta manera tan Barruera han esbrinat que les arrels poden escoltar i que a més a més no els agraden els crits.



Comencen a córrer com bojos sense mirar enrere, amb totes les seves forces i per fi a uns 5 metres veuen la tribuna, ja estan a punt d'arribar...de sobte s'obre un forat al terra de l'estadi, comencen a caure un per un per al llarg d'un pou, hi ha moltes llums blanques als voltants, molts sorolls que són com una mena de xiulets, veus de persones que van i venen i després de sentir uns sotracs als seus cossos com si haguessin aterrat sobre un matalàs, es desperten de cop i no saben on estan, no saben qui tenen al voltant, estan totalment desorientats.... estan a cures intensives de l'Hospital de Sant Pau, com han arribat allà?, que els hi ha passat?, estan tots junts a la mateixa planta?

Tota aquesta història comença quan un dia un grup de passatgers tornen d’un viatge, amb una tempesta molt forta, un llamp cau sobre l’avió i tots els passatgers (o gairebé tots) pateixen les conseqüències d'aquesta descàrrega d'electricitat.