Aquesta és la història de l’Àlex i la Clara que són amics de la infància. Van anar de viatge als Caribs i estaven tornant a Barcelona en avió. Tots van entrar a l'avió en màniga curta i xancletes i durant el viatge es van posar botes i jaquetes pel fred que feia a Barcelona.



- No em puc creure que estiguem a quatre graus! -Va exclamar la Clara.



- De veritat? I com ho saps? -Va preguntar l’Àlex.



- Doncs perquè ho ha dit el pilot, es que no t’enteres.



- Estava adormit -Va dir l’Àlex badallant.



Quan van sortir es podia veure que la majoria dels passatgers ja estaven mirant al mòbil sense apartar la mirada.



- I ja estan tots amb els mòbils, em pregunto que faria la gent sense les seves tecnologies -Va dir la Clara.



- Es tornarien bojos, però també has de pensar en que estem en una época on tot depèn de la tecnologia.



- Personalment crec que s’hi estaria millor si algun dia totes les tecnologies desapareguessin. Imagina haver de viure com en el passat, sense cap tecnologia -Insisteix la Clara.



- Sí sí, dius això quan et passes tres quarts del dia amb el mòbil -Diu l’Àlex mentre que li treu el mòbil de la butxaca ràpidament.



- Què vols que faci en un mon així si no? Va torna’m el mòbil -Diu la Clara amb un to cansat.



L’Àlex li va tornar el mòbil i van anar a buscar un taxi per tornar al seu pis.



L’Àlex i la Clara son amics d'infància pero res més, quan van créixer van decidir compartir pis per poder estar junts sempre que volguessin, però la raó més rellevant era que volien estalviar diners.

Quan van arribar a casa, cadascú es va anar a la seva habitació a deixar les coses y descansar. L’Àlex, com sempre, es va posar a jugar amb el seu ordinador perquè aquella era la seva manera de descansar. En canvi, la Clara es va posar a llegir un llibre sobre l'època medieval i com sobrevivien en aquell temps. Així doncs, es van passar la resta del dia fins anar a dormir.



El matí següent estava nevant.



- Quin fred que fa!



- Sí eh, m’estic congelant -Va dir l’Àlex tremolant.



- Vaig a posar la calefacció -Va dir la Clara mentre encenia la calefacció.



- Està nevant! -Va exclamar l’Àlex.



- Pero a quants graus estem?



- Ara ho miro -L’Àlex va treure el mòbil per mirar la temperatura.- Estem a 0 graus!



- Déu meu! Doncs res, vaig a esmorzar -La Clara s’en va anar a la cuina.



- Vaig a la botiga a veure si hi ha alguna cosa interessant. -Deia l’Àlex mentre es vestia i anava cap a la porta.



L’Àlex va sortir de casa i va anar a la botiga més propera que estava a dos carrers de casa, mentre anava observava com nevava i com el nens petits es divertien amb la neu, fins que va arribar la botiga.



- Hola! -L’Àlex va saludar al venedor.- Vull comprar un sprite.



- Seran 60 cèntims.



- Aquí tens -Li va donar els diners.- Quin fred que fa avui no?



- Sí, diuen que s’aproxima una tempesta de neu.



- Però què dius? -L’Àlex es va sorprendre.



- Ja, pot ser que sigui la temporada més freda dels últims anys.



- Esta xunga la cosa, doncs jo ja me'n vaig a casa que tincs coses a fer, adeu!



Mentre l’Àlex anava cap a casa romiava sobre el que li va dir el venedor. A l’Àlex mai li han agradat les temperatures baixes i li donava mal rotllo haver de estar a temperatures tan baixes durant tant de temps. Quan ja estava a dos passos del portal es va adonar que hi havia un gran núvol apropant-se desde l'horitzó, li va donar un calfred i va pujar ràpidament a casa. Li va explicar a la Clara el que li va dir el venedor. No li va important massa i van passar-se la resta del dia fent les seves coses.



El matí següent feia encara més fred i hi havia una tempesta de neu. L'única cosa que es veia per la finestra era neu i només neu. Feia un fred increïble, insuportable. L’Àlex es va trobar amb una sorpresa quan es va despertar.



- Ai, quin fred! -Va dir l’Àlex mentre deixaba anar un badall.- Eh? I tú què fas aquí?



- Es que feia molt de fred -Deia la Clara mentre abraçava a l’Àlex al seu llit.



- Va, fora, que vull esmorzar.



- Sí, sí… -La Clara es va aixecar del llit i se’n va anar a la seva habitació.



L’Àlex, preocupat, va agafar el mòbil per mirar el temps. A fora hi feia -3 graus i la previsió del temps indicava a que la temperatura seguiria baixant. L’Àlex va decidir anar a comprar provisions per els propers dies per no haver de sortir més a aquell fred. S’ho va dir a la Clara i van decidir anar junts. A fora no hi havia ni una sola ànima, tots estaban a casa refugiant-se del fred. Van arribar a la botiga, van comprar menjar i begudes per als propers dies i van tornar a casa.