• - O sigui que el que vaig veure és real…- vaig pensar en veu alta amb la veu tan baixa que dubtava que ho sentís. Però ho va fer, i va respondre.
  
  
  
  - Ho has vist- va mig preguntar entre l’alleujament i la confusió-. Ho has vist!- va repetir, ara més contenta- Em pots ajudar? Si us plau- va demanar.
  
  
  
  - Sí, sí, però jo no sé com et puc ajudar en això.
  
  
  
  - Només has de canviar el que em punxa per un altre líquid inofensiu, com jo que sé sèrum.
  
  
  
  - D’acord, ho intentaré- vaig decidir pensant en la promesa que havíem fet als 11 i 12 anys.

Dues setmanes més tard, i després d’investigar en quins moments del dia en Sebas no hi era a casa, vaig entrar a casa de la Tina amb l’excusa de voler parlar amb l’Àngels, no vaig comentar-li res del que li passava a la seva neta, més que res per no alterar-la i que no acutés sospitosament davant d’ell. Vaig parlar una estona molt agradable amb ella i en un moment vaig demanar si podia anar al lavabo.

• - És clar noiet, ja saps on és, ves-hi.
  
  
  
  - Gràcies.

Just quan hi era al davant de la porta del lavabo i al final de les escales, vaig assegurar-me que l’Àngels no em veiés i en comptes d'entrar per la porta vaig pujar les escales. Quan ja havia arribat a l’habitació on ell dormia, vaig començar a buscar per tots els calaixos les injeccions, quan les vaig trobar en un armari del seu lavabo quasi em dona un atac de cor de la felicitat de saber que el líquid era transparent (com el que jo portava). Vaig canviar les xeringues i me'n vaig emportar les seves a la butxaca, ja després veuria el que feia amb elles. La tarda va seguir tranquil·la amb l’Àngels (sempre ens havíem portat molt bé, des que era petit i era totes les tardes a casa seva) parlàvem de tot i de res i, sense adonar-me, ja s’havia fet de nit i havia de marxar cap a casa. Pel camí vaig llençar el que portava a la butxaca a la paperera del davant de casa seva.



Encara no havia tornat a veure la Tina, no sabia si el nostre pla havia funcionat o no i a més només faltaven 9 dies pel casament.

5 dies abans de les noces, en Sebas va aparèixer pel bar amb cara de pocs amics, es va quedar una estona mentre jo treballava, em va demanar una cervesa que se la va prendre en dos glops i se’n va anar. Després d'això vaig decidir que si el casament se celebrava, jo no hi aniria.



3 dies abans del casament, per fi vaig retrobar-me amb la Tina al carrer principal del poble. Però ràpidament em vaig adonar que els seus ulls no semblaven seus i que el que havia fet a casa seva no havia servit per res, ja que, seguia sota els efectes d’alguna droga estranya. La conversa va ser massa banal, vaig parlar una mica amb ella només per assegurar-me que no era realment ella.

Era la nit abans que la Tina es casés i jo ja no sabia què podia fer per evitar-ho vaig sortir a passejar una mica per intentar pensar en les possibilitats que tenia, però mentre caminava, vaig creuar-me amb el cotxe d’en Sebas, que anava molt de pressa i no era la direcció on ell es quedava a dormir, vaig mirar l’hora i eren les 6 del matí. Què feia aquell noi a les tres de la matinada a fora de casa la nit abans de casar-se? Vaig decidir seguir-lo perquè no tenia res millor a fer i em va sorprendre quan vaig descobrir que va parar no molt més lluny d'on jo me l'havia creuat, al costat d’una fàbrica dins del petit polígon del poble.



En baixar del cotxe va entrar directament a la fàbrica, i jo 2 minuts més tard i intentant fer el mínim soroll possible també.

Vaig situar-me en un lloc on pogués veure el que passava i escoltar la conversa amb la persona que també hi havia dins la fàbrica. I quan la vaig veure em va baixar tota la sang als peus.

Era ell. Ell era el motiu pel qual la Tina s’havia anat.







Dos anys abans, la Tina va sortir amb el seu grup d’amic i jo amb en Lluís a les festes d’un poble proper la nit va començar d’allò més bé tothom reia i tothom estava feliç fins que vam haver de marxar i la Tina va agafar el seu cotxe per tornar i una amiga seva anava al seu costat es va oferir a portar-nos a casa perquè no ens podia passar a recollir ningú i vam anar els quatre en cotxe. La Carla, l’amiga de la Tina, anava beguda i feia ximpleries amb les quals tots rèiem fins que quan vam tornar a passar pel davant de la festa va començar a molestar a la Tina mentre conduïa, en un moment en què tots vam dir-li que parés, que podíem tenir un accident molt greu, la Tina va pegar un cop de volant, ja que la Carla li estava tapant els ulls i amb el soroll que vam sentir vam saber que allò no era d’una pedra ni molt menys. En sortir del cotxe tots quatre vam veure a un noi que havíem conegut aquella nit al terra inconscient. Ràpidament, la Tina va emportar-se les mans al cap i a demanar perdó, però el noi no la podia escoltar. Jo vaig obligar-la a pujar al cotxe i tornar a casa, assegurant-li que segur que estava bé i ja despertaria una estona després. La culpa va poder amb ella i l'endemà va marxar del poble.







Després de digerir aquesta informació, i d’assegurar-me que, efectivament era ell, vaig sentir la conversa:

• - Us caseu, feu una mica de cerimònia i torneu aquí i ens l'emportem, ja veurem el que farem amb ella.
  
  
  
  - Tampoc diguis tan dur eh, que tampoc no et va matar- va comentar en Sebas.
  
  
  
  - No, però em va deixar la cara així i una cama de ferro, li faré pagar el que em va fer.
  
  
  
  - D’acord, però només t’ajudo perquè ets el meu germà.

No recordo més de la conversa perquè em vaig quedar adormit i quan em vaig despertar vaig intentar anar corrents cap al mirador on se celebrava el casament, però d’un moment a un altre un cotxe va aparèixer a una velocitat extrema i tot es va tornar negre.





TINA



Estic marejada, però ningú sembla notar-ho mai, la Marta i l’Eva m’han ajudat a posar-me el vestit.

Estic durant tota la cerimònia buscant en Gere, però no el trobo enlloc. Fins que començo a deixar d’estar marejada i em moc amb més fluïdesa i començo a preguntar per ell a algunes persones, ningú sap on és.



D’un moment a un altre, se m’apropa en Sebas i sento com els altres centenars de vegades l’agulla al meu coll.